que Star Wars és el meu imperi romà no és cap secret. és la meva mitologia de referència des de petit, vaig veure la trilogia original en VHS mil vegades, i al llarg de la vida he vist créixer la seva cosmogonia, un exemple canònic de worldbuilding massiu, construit a partir de la destil·lació del Viatge de l’heroi de Joseph Campbell en format space opera amb el que George Lucas va contribuir a la cultura occidental del segle XX.
per mi qualsevol estrena vinculada a Star Wars és motiu de curiositat i interès, sigui pel·lícula, sèrie, parc temàtic, cómic, joc de taula o videojoc. com a tota bona franquícia transmèdia, s’aprofita tot, com del porc! per això estic de festa amb la publicació del nou videojoc de l’univers Star Wars: Zero Company, un joc de batalles d’escamots per torns, que a més és un dels meus gèneres preferits. només he de mirar la quantitat d’hores invertides a l’Xcom 2, el joc en el que s’inspiren les mecànices d’aquest Zero Company. 123 hores ben invertides de la meva vida.
com tots els videojocs d’Star Wars, aquest Zero Company té tota una nova col·lecció de personatges amb el seu lore, en aquest cas al voltant d’un escamot estil Equipo A que es dedica a fer missions perilloses durant les Guerres Clon, una mica en la línia de la celebrada sèrie de The Bad Batch (que no entenc com no van aprofitar l’oportunitat per traduir-ho en castellà com “El Lote Malote”, o en català com l’”Escamot Dolentot”).
aquesta Companyia Zero compta amb una alegre col·lecció d’underdogs, ronins i renegats adorables que es sumen a la ja mítica família de personatges de videojocs d’Star Wars, como els Kotor (Knights of the Old Republic), The Force Unleashed o el Fallen Order.
i com em passa amb totes les produccions d’Star Wars de les darreres fornades post adquisició de Disney, m’he fixat molt en el disseny de personatges des del punt de vista de la inclusió i la diversitat. no cal que digui que Star Wars ha evolucionat molt des d’aquest punt de vista des de la primera pel·lícula. ha passat molt temps des de les declaracions de Carl Sagan a una entrevista al Tonight Show al 1978, on li preguntaven per Star Wars, que ja era un fenomen mundial. la resposta de Sagan, gran divulgador científic i comunicador, va ser que Star Wars, apart de científicament inexacta, era un univers “supremacista blanc”, on hi havia poques criatures amb aspecte extraterrestre i la majoria dels personatges protagonistes eren humans blancs, i això era una improvabilitat científica.
George Lucas, que apart de visionari cinematogràfic era un gran emprenedor empresarial i un innovador, va prendre bona nota i a les següents pel·lícules va anar incorporant perfils i personatges que contrarrestessin aquesta crítica, tant personatges racialitzats com noves races extraterrestres amb aspectes no necessàriament humans o normatius. i aquesta línia s’ha seguit desenvolupant en la fase post-adquisició de Disney de l’univers Star Wars, ja sigui per coherència i evolució de l’original com per imposició de la dictadura woke. sigui com sigui, benvingut sigui.
tornant al grup de desarrapats de la Zero Company, m’ha cridat l’atenció el disseny del personatge jedi del grup. ja sabeu que a Star Wars els jedi son personatges superpoderosos i centrals en la història, amb poder inigualables i messiànics. i en aquest cas, han optat per incorporar un personatge jedi femení. això no és novetat, al videojoc KOTOR ja teniem la referència de la Bastilla Shan, i a les diverses sèries i pel·lícules hem vist altres jedis supertochas, des d’Ahsoka Tano a Rey.
el que em crida l’atenció en aquest cas és que han optat per un personatge que no cau en els tòpics de la representació femenina de personatges protagonistes de videojocs tipus Lara Croft.
és un personatge extraterrestre, amb veu i pronoms femenins, i el lore diu que té característiques insectoides, mamíferes i cibernètiques. com veieu, no té corves pronunciades, té poc pit i caderes no gaire amples, i vesteix amb roba de batalla funcional, com correspon a un monjo/guerrer jedi. a més, en les interaccions de la línia argumental és un personatge juganer, amb una veu sexy, malgrat que no respon als cànons de bellesa que ens venen les revistes de moda i l’algoritme d’Instagram. i això és meravellós.
si comparem amb el referent principal de personatge jedi femení, Bastilla Shan, tot i que en el seu moment va ser tota una innovació en veure un personatge femení amb poders jedi i lluitant amb l’espasa laser com qui més, era un personatge blanc, amb caracterització sexualitzada, en la línia de Lara Croft.
si tirem més enrera encara, podem comparar la representació femenina a partir del personatge femení més important de l’univers Star Wars: la Princesa Leia, un personatge fort, carismàtic, una líder nata amb personalitat marcada des de la primera pel·lícula. una princesa que no necesita ser salvada, capaç d’agafar un rifle laser dels seus rescatadors i prendre la iniciativa. el disseny del vestuari de la princesa Leia podria ser objecte de tot un estudi sociològic. a través de la seva roba, Lucas caracteritza el personatge i li dona atributs.
crida l’atenció que segurament el vestuari més referenciat de Leia, fins a convertir-se en un fetitxe sexual generacional, més enllà del pentinat d’ensaimades, és el conegut com el bikini metàlic de Leia Esclava. Leia, capturada pel repulsiu cap mafiós Jabba the Hutt, que al més pur estil Jeffrey Epstein humiliada públicament la seva presonera amb aquesta indumentària sexy amb cadena al coll, que al final serà, irònicament, la seva fi, ofegat fins la mort per la mateixa cadena que la lligava, de manera gens gratuita. per que amigues, a Star Wars, com a la vida, tot és política. malgrat que darrera d’aquest vestuari hi ha una clara intenció de denúncia sobre el consentiment, com sempre alguns sectors del fandom no ho van acabar de pillar, i una de les fantasies sexuals de tota una generació consisteix a aconseguir que la seva parella es vesteixi amb el bikini de Leia. és una escena que hem vist a diferents pelis i sèries, americanes i internacionals, des de Friends, amb Ros i Rachel, fins a l’argentina Todos contra Juan. fins i tot va tenir la seva pròpia polèmica en forma de figureta col·leccionable de Lego. un dels sets inspirats en El Retorn del Jedi incloia la figura de Leia amb el vestuari d’esclava. i tractant-se d’un producte infantil, en lloc de mantenir el tanga original, es va optar per tapar les natges amb un pantalonet, amb la corresponent reacció d’indignació del grupuscle incel de fans d’Star Wars.
és públicament sabut que l’actriu Carrie Fisher odiava profundament aquest vestuari, mai s’hi va sentir còmoda, i a sobre va haver d’aguantar que li preguntessin per això a infinites entrevistes. ho explica a The princess Diarist, un llibre publicat poques setmanes després de la seva mort amb anècdotes i detalls al voltant del rodatge de la trilogia original d’Star Wars amb el seu característic sentit de l’humor.
Carrie Fisher és un personatge fascinant, amb una vida d’excesos i anècdotes increïbles, filla d’un matrimoni d’actors i artistes, amb un sentit de l’humor afilat i autoconscient, que apart d’actriu i cantant va ser una gran guionista i escriptora.
així mateix, us recomano el documental d’HBO Wishful Drinking, basat en el seu monòleg autobiogràfic del mateix nom.
aquesta mirada de gènere i interseccional aplicada a l’univers Star Wars és un dels retrets de la petita però sorollosa comunitat de fans gatekeepers incels d’Star Wars, integrada per senyor molt enfadats si a alguna de les noves pelis, sèries o videojocs apareix algun personatge femení fort o una persona racialitzada, i denunciant la politització d’unes pel·lícules que van marcar la seva infància sense ficar-se en tonteries com la diversitat i el feminisme woke.
que Star Wars és un producte profundament polític és una evidència absoluta, reconeguda pel propi George Lucas, que aquest gropuscle decideix ignorar en favor de la seva reduida visió d’home blanc hetero. Star Wars és i serà una història sobre la resistència antifeixista contra una dictadura militaritzada, el triomf d’un grup heterogeni, divers i amb ideals democràtics progresistes contra una estructura dictatorial violenta i repressiva.
és molt significatiu, en aquesta època de soroll, d’intoxicació a xarxes, bots i fake news, com molts d’aquest col·lectius, des dels tecnobros als incel, reclamin com a seus certs referents culturals pop, ignorant que son exemples precisament dels mals de la humanitat.
Des d’Elon Musk referenciant Star Trek en la seva carrera espacial sense haver entés absolutament res dels valors de repartiment de la riquesa, democràcia, multiculturalitat i renda bàsica universal, al també empresari ideòleg ultraliberal Peter Thiel, que va batejar la seva empresa de IA com a Palantir com a fan de Tolkien i el Senyor dels Anells.
igual és una idea massa transparent posar-li el nom d’un artefacte maligne a la teva empresa de IA. és com veure una peli sobre l’holocaust i posar-se del costat dels nazis perquè tenen uniformes guapíssims i monten desfilades guais. o totes aquestes persones que veuen la peli del Joker i el posen com un heroi antisistema en lloc de veure un sociòpata amb greus problemes de salut mental.
si teniu dubtes de si Star Wars és o no un artefacte cultural antifeixista, us recomano recuperar la sèrie Andor, el retrat més cru que s’ha fet en un producte mainstream de com es gesta un moviment de resistència violenta contra una dictadura, incloses les lluites internes i contradiccions entre las diverses faccions del bàndol rebel.
contra el feixisme, que la Força ens acompanyi.
Deixa un comentari