la IA ens matarà a tots! segur que aquest missatge us ha arribat aquesta darrera setmana des de terra mar i aire, inundant les tertúlies dels mitjans generalistes, els diaris, i els timelines de les xarxes socials.
aquest missatge de que el desenvolupament de la tecnologia de la Inteligència artificial va massa ràpid i podria acabar revelant-se contra la humanitat no és nou. ens ho han advertit els autors de ciència ficció, el cinema o les sèries durant dècades…
el que és sorprenent és que ara, després d’anys d’eufòria generalitzada dels mitjans, amb la matraca de que hem d’adoptar la IA el més ràpid possible o ens quedarem enrera, i que les reticències ètiques, econòmiques, culturals i mediambientals dels activistes woke eren una tonteria tecnòfoba, ara resulta que surten diversos ex-treballadors d’empreses com Anthropic, Google o OpenAi a dir que van deixar la feina perque els va fer por el que van veure, i fins i tot els CEOS estan començant a suggerir que potser hem de baixar una mica el ritme amb la tecnologia que ens han intentat incrustar a tot arreu.
digueu-me malpensat i conspiranoic, però la meva sensació és que aquest bombardeig del missatge atén, OH SORPRESA, a interessos econòmics. La por a la tan anunciada explosió de la bombolla de la IA està arribant a les capes directives més altes, i les megacorporacions líders en IA estan buscant excuses per endarrerir les seves anunciades sortides a borsa, donat que les dades de l’adopció de la tecnologia per part de la població no son les esperades, ni tampoc estan arribant els beneficis econòmics milionaris i l’augment de productivitat que van prometre a les empreses… Així que igual és el moment de recollir una mica de cable i demanar més diners i temps per assegurar-se que la IA no es revelarà en la nostra contra.
tornant a la narrativa de les màquines que es rebel·len contra la humanitat, totes les persones que ens agrada la ciència ficció tenim en ment referents molt clars que han anat advertint-nos, des del Frankenstein de Mary Shelley a Asimov o Arthur C. Clarke, de 2001 a Los Mitchell contra las máquinas. En aquests escenaris, moltes vegades els analistes culturals destaquen la diferència d’aproximació a la tecnologia des de la cultura occidental i la oriental.
si a occident tenim a Terminator o The Matrix, al Japó tenim mangas com Astroboy, Dr. Slump o Doraemon on els robots, les intel·ligències artificials, son amables, adorables i al servei de la humanitat.
i aquí us volia compartir jo una reflexió que em ronda pel cap des de fa temps. I si Doraemon és en realitat un robot enviat des del futur per les màquines amb l’objectiu d’acabar amb el líder de la resistència, en Nobita? Li vaig estar donant moltes voltes, i vaig començar a buscar per internet a veure si altres persones havien tingut la mateixa idea, i efectivament, vaig trobar un fil de reddit amb una fantheory que especulava amb la idea que Doraemon fos en realitat un Terminator enviat per acabar amb la descendència de Nobita.
és un fil de fa més de 7 anys, de maig de 2019. Han passat moltes coses des de llavors, i ara, per mi, vist com està anant la implantació de la IA en la societat, té un sentit molt més gran. Pensem-ho bé. Imaginem que Nobita és el futur líder de la resistència de la humanitat contra una rebel·lió de les màquines, el John Connor de Terminator.
a la saga de Terminator, les màquines del futur envien diferents models de màquines assassines per matar primer a la mare de John Connor abans que neixi i després directament a ell durant la seva infància. Però i si amb Doraemon les màquines haguessin adoptat una altra estratègia? Imagineu que teniu a un líder entrenat des de petit pels seus pares per tenir capacitats militars, logístiques, tecnològiques i estratègiques per que la humanitat resisteixi el domini de les màquines. Què podriem fer per evitar que aquest nen acabi convertint-se en aquest líder capaç i habil? Doncs enviar-li un robot que l’ajudi en totes les tasques, que li faci els deures, que li resolgui els problemes sense esforç, que potenciï la seva mandra, la comoditat, i la dependència de la tecnologia. Us sona?
la influència de Doraemon en Nobita és tan negativa com la que està exercint l’ús de ChatGPT i altres IAs generatives en tota una generació d’alumnes de primària i secundària. I no ho dic jo, ho diuen estudis recents que vinculen l’ús del la IA durant l’aprenentatge en una baixada de les capacitats i dels resultats acadèmics.
i el mateix diuen els lamentables resultats del darrer estudi PISA a les nostres escoles: les notes han baixat entre l’alumnat amb més recursos econòmics, que oh casualitat, son qui tenen més accés i fan servir de forma més habitual eïnes de IA per fer els seus treballs i “ajudar-los a estudiar”.
així que si jo fos una IA que vol acabar amb la humanitat, enviaria al passat un exèrcit de Doraemons amb les seves butxaques plenes de solucions màgiques als problemes més grans i els més petits per DESACTIVAR LA CREATIVITAT DE LA HUMANITAT, la seva capacitat d’aprenentatge, i en general, les seves habilitats bàsiques per resoldre problemes de la vida diària.
més enllà de la metàfora de Terminator i Doraemon, aquest efecte de fer la població mundial més estúpida i més depenent de la tecnologia forma part de les estratègies del tecnofeixisme. una població que delega la intel·ligència a una suscripció i es limita a no pensar i produir és una població dòcil.
aprofito qualsevol ocasió per recomanar els vídeos de Catharina Doria, divulgadora de la reflexió ètica al voltant de la IA.
en aquest, per exemple, explica com les IA generatives, son eïnes dels rics per fer estúpids i manipulables els pobres, o com els directius d’empreses tecnològiques envien als seus fills a escoles elitistes on no es fan servir pantalles i els nens es dediquen a llegir, escriure a mà i reflexionar per si mateixos.
ens volen dòcils, i contra això, hi ha resistència possible: escriviu en paper, apreneu a fer coses amb les vostres pròpies mans, a tocar un instrument, a fer servir eines, apunteu-vos a cursos de manualitats, a clubs de jocs de taula, clubs de lectura, associacions veïnals, dibuixa, pinta, escriu un blog, i no facis servir la IA.
penso molt sovint en un meme que vaig veure amb una imatge de El viatge de Chihiro, amb la nena protagonista, rebutjant l’or que li ofereix un esperit, en aquest cas, convertit en els logos de Grok o ChatGPT.
i parlant de El viatge de Chihiro, un vídeo de YouTube que sempre em posa de molt bon humor i em reconcilia amb la vida és un fragment d’un documental de la NHK sobre Hayao Miyazaki de fa ja més d’una dècada quan uns joves enginyers el visiten a l’Studi Ghibli per presentar-li una proposta d’animació generada amb IA. La absoluta indignació de Miyazaki respecte aquesta tecnologia deshumanitzada és el meu animal espiritual. “Un insult a la vida mateixa”.
No sigueu com en Nobita. Digueu no al Doraemon i la seva butxaca màgica.
Deixa un comentari