amigues, m’he fet un blog per publicar el que em vingui de gust compartir, ja sigui un pòdcast, una reflexió, un vídeo o el que sigui. i aquesta vegada ho faig allotjant-lo a la meva pròpia web. no és una decisió casual ni capriciosa, li he donat moltes voltes.
com ja sabeu, des de fa 25 anys (holy shit) he sigut una persona molt activa a xarxes i a les diferents plataformes digitals que han anat apareixent i desapareixent. però en els últims anys he anat fent un pas al costat, sobretot després que Twitter, la meva xarxa social preferida, fos adquirida per Don Eloncio per desballestar-la i fer-la servir com a eïna política pels seus propis interessos empresarials i propagar la seva ideologia tecnofeixista.
la mutació cap a X em va deixar orfe. Twitter era el meu espai d’oci, la meva font d’informació prioritària i la meva carta de presentació professional, tot en un. amb infinites hores del meu temps vaig cultivar-hi una gran comunitat, vaig conèixer a gent increïble i vaig compartir moments de catarsi i realització col·lectiva. la frustració d’haver de decidir sortir de X em va crear una barrera respecte a tornar a publicar contingut en una nova plataforma.
per treure’m el mono i passar el dol vaig anar a petar a les xarxes descentralitzades, començant per Mastodon (too much per mi) i finalment instal·lant-me a Bluesky, una bombolla per extuitaires on com a mínim encara es pot respirar i gaudir de contingut woke sense gaires interferències. i així vaig estar un temps, ignorant la resta de xarxes socials.
quan de sobte es van posar de moda les newsletters i tothom es va apuntar a Substack, em va entrar el FOMO, ho reconec. i com sempre que inicio un nou camí, vaig estar uns dies valorant el tipus de contingut que hi podia publicar, tornar a escriure, combinar-ho amb un videopòdcast… i llavors, just després de publicar-hi la meva primera newsletter vaig començar a llegir notícies sobre la laxitud de la plataforma sobre, oh sorpresa, els continguts d’ideologia nazi. déjà vu. adéu, fins mai més.
tot aquest procés em va frustrar les ganes de tornar a generar contingut i vaig fer una altra passa al costat, deixant de publicar i esborrant els meus perfils personals de la majoria de plataformes propietat de multimilionaris tarats. vaig iniciar un nou període de reflexió sobre els meus continguts a xarxes. què faig? qui sóc a xarxes? per qui treballo gratis? qui posa les normes dels meus continguts? què em ve de gust fer i per qui?
i després d’aquesta reflexió, vaig decidir que el millor que podem fer si volem seguir publicant lliurament continguts és no dependre d’una única plataforma. és a dir, tornar al blog autoallotjat, sense dependre d’algoritmes ni polítiques de continguts que van canviant periòdicament a pitjor, merdificant-ho tot. i aquí em teniu, un cop més escrivint en un blog com fa vint i cinc anys, però amb gairebé cinquanta.
unes quantes pistes del que veureu per aquí:
- escriuré en català. ja posats a anar al nínxol, fem-ho una mica més divertit. POMPEU FABRA HARD MODE ON
- de vegades combinaré el text amb el format videopòdcast. sí, Ràdio Noia ha fet molt de mal. i els publicaré a YouTube i a Spotify (ho sé, megacorporacions amb obscures intencions, però ser coherent en tot és massa cansat)
- parlaré de la meva mandanga de sempre: cultura i oci alternatiu, còmics, sèries, jocs de taula, antifeixisme, militància woke i anti-IA. ja em coneixeu.
- segurament, quan publiqui alguna cosa ho compartiré al meu perfil de Bluesky. però també pot ser que no, que no em vingui de gust o que simplement m’agradi posar-ho difícil. així que la millor manera d’estar al cas és subscriure-us. teniu el botó per tot arreu, podeu triar quan voleu que us arribin al correu les publicacions, estil newsletter.
i això seria tot, fins el moment. igual torno a publicar demà, igual no torno a publicar en setmanes. segur que em sabreu entendre.
PD: la web dels meus còmics de Crónicas PSN està temporalment inactiva. en algun moment ho arreglaré per que es puguin seguir consultant les tires antigues. o no.
Deixa un comentari